La cura documental: somàtica i corporal
6 de maig 2023_de 10h a 19h_Museu de Belles Arts de Castelló
Tota documentació naix amb un pla detallat d’observació i escolta. Un pla també per a navegar en les aigües de la incertesa. Practicar l’escolta és decisiu per a construir un sentit a allò que es fa. Sense escolta perdem les eines imprescindibles del nostre treball: la
sorpresa, la meravella i el pensament relacional i vincular.
La documentació suposa relat, una relació dialògica entre descripcions, interpretacions, indagacions narratives i etnografia corporal o somàtica. I, sobretot, cura i pensament per a saber preguntar-se, sostindre els interrogants, interpel·lar-se; detindre’s entre actes, inclinar-se cap a l’altretat.
Documentar com donar sentit als i a les altres i a un mateix o una mateixa, com un acte performatiu de singularitat poiètica. Documentar com vulnerHabilitat: afectar i saber-se afectat o afectada. Documentar com una prolongació de l’epistemologia
feminista per a revelar l’ací i l’ara situats, corporitzats, sense pretensions universals.
*Portar màquines fotogràfiques, cable per a descarregar imatges, ordinador per a cada quatre/cinc persones, programa power point
Alfredo Hoyuelos és Doctor europeu en Filosofia i Ciències de l’Educació. Tallerista de les escoles infantils municipals de Pamplona. Expert universitari en Estudis Culturals i Territori; Afectes i Coneixement Situat; i Gènere. Autor de diverses investigacions i publicacions sobre documentació, cultura de la infància i els seus mons expressius. Formador i ponent en diversos països d’Europa, Llatinoamèrica i Àsia.
De les paraules bensonants a les accions indisciplinades
3 de juny 2023_de 10h a 19h_Casa de la Cultura de Vilafranca
El silenci, la deriva, així com realitzar dinàmiques de grup i música amb pilotes de bàsquet són l’instrument per a generar situacions, diàlegs, posicionaments, aprenentatges, demandes i preguntes al voltant dels continguts vertebradors: el rol professional, la facilitació de grups i l’art com a eina. El desenvolupament personal, professional i col·lectiu del taller es proposa des dels mateixos cossos i es basa en la confusió i destrucció compartida. La pràctica es complementa fent de carronyers de les pedagogies crítiques, les pedagogies feministes, les pedagogies descolonials, l’antipedagogia, la pedagogia sistèmica… i, sobretot, del que siga necessari.
Conforme els continguts del taller -d’una banda- des de l’autobiografia i, per tant, des de la vulnerabilitat; així com, -per l’altre- des de la voluntat i la simbologia d’ésser un boig i, en conseqüència, des de no donar-me molta importància, des de no ser intel·ligible, des de l’exageració o, fins i tot, des de la invenció d’anècdotes, lectures o cites d’autores activistes africanes. (Quasi) Tot per a moure el lloc des d’on es mira la realitat.
Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia i es va especialitzar en l’ús social, educatiu, comunitari i polític de les arts. Va liderar el projecte Riborquestra i és creador i responsable del projecte Basket Beat. Antiprofessor de creativitat en el grau d’Animació Sociocultural del Departament de Carreres Socials en la Universitat París Est-Créteil i col·laborador de diferentes postgraus i màsters. Director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya (FAACCC), actualment està preparant el seu segon llibre “Las hartas comunitarias. El camino imposible hacia los márgenes”. Amant de la cuina i el posthumor.
Caminar com a estratègia d’aprenentatge
1 de juliol 2023_de 10h a 19h_Museu de Belles Arts de Castelló
Aquest taller proposa un acostament a les pràctiques artístiques relacionades amb el caminar i una exploració del seu potencial per a activar processos col·lectius d’acostament al territori des de la intersecció entre l’art i l’educació, amb l’objectiu d’extraure eines que puguen ser utilitzades en el context de l’aula.
Des d’un passeig per l’ús del caminar com a estratègia creativa i a través de diferents projectes artístics, plantejarem una sèrie d’exercicis pràctics que ens portaran a experimentar amb les diferents fases de creació d’un recorregut, passant de l’anàlisi caminada de l’espai públic a l’encreuament amb els objectius que persegueix la nostra pràctica professional per a dissenyar un recorregut que ens permeta desbordar els espais limitats que habitualment habitem amb els altres. Reflexionant sobre com la pròpia pràctica del caminar col·lectiu convida el professional a un treball personal per a situar-se en un lloc d’acompanyament i de no control.
Colectivo La Liminal, fundat el 2015 per Beatriz Martins i Yolanda Riquelme, La Liminal és un col·lectiu de mediació cultural que investiga la ciutat i utilitza la pràctica del caminar com a eina central per a generar propostes d’anàlisis i reflexió de l’espai públic de manera col·lectiva. Organitzen tallers i recorreguts crítics en l’espai urbà i en institucions, amb l’objectiu d’analitzar i qüestionar les seues construccions històriques, simbòliques i identitàries posant el focus en històries invisibilitzades.
www.laliminal.com
Els desordres de l’atenció
16 de setembre 2023_de 10h a 19h_Convent de San Francesc de Paula-Espai Cultural de Víver
Com entendre els desordres de l’atenció en el present? D’una banda, com sabem per experiència quotidiana, la nostra atenció està avui saturada. Captada pel mercat, els mitjans de comunicació, les tecnologies i les modes. Sotmesa a un règim hiperveloç que condemna l’estereotip, el clixé. Delegada en tota mena de dispositius i mecanismes automàtics (procediments, protocols, algorismes). Dopada i apuntalada per una ampli ventall de pròtesi químiques, terapèutiques i altres.
Si atenció suposa temps i presència, avui ens absentem al món amb massa freqüència. No estem en allò que fem. No habitem el present. No atenem el comú. Però hi ha un altre desordre de l’atenció. Un desordre justament dels aparells que la capturen. Maneres d’interrupció, de detenció, de silenci. Forats en la saturació que ens permeten percebre potències ocultes en allò que vivim. Vies d’eixida del tancament en l’àmbit “personal” i “privat”, obertures a allò que passa “entre” nosaltres. Com pensar aquestes interrupcions, aquestes atencions relacionals, aquesta recuperació de temps i presència?
Amador Fernández Savater es defineix per allò que fa. Llig i escriu, com una tasca quotidiana d’elaborar sentit sobre la vida (i compartir-ho) en l’encreuament entre l’individual i el col·lectiu, l’íntim i el polític, l’inconscient i el conscient. Coordina tallers de pensament, que treballen a partir de la lectura de textos i la conversa, intentant maneres de pensar en comú que ens traguen del regne de l’opinió privada. En el passat va ser editor (Acuarela Libros, Archipiélago) i activista de moviments socials. Les petjades de les seues activitats poden rastrejar-se ací:
Acció i no-acció. Cultivar el retorn
21 de octubre 2023_de 10h a 19h_ Museu de Belles Arts de Castelló
El taller aproxima les persones a altres maneres d’orientació necessàries per a desenvolupar activitats, accions i/o projectes que no partisquen de maneres projectives (verticals que van de dalt a baix, de la idea a l’acció). Convida les persones a experimentar amb els matisos de la percepció i la relació per a trobar estratègies i recursos amb els quals generar processos que partisquen de les persones i els llocs (de baix a dalt).
En la primera part del taller compartirem una aproximació a un llenguatge antic de creació que recupera aspectes de la cultura oral (analfabeta) i que ens donaran eines per a experimentar posteriorment en la segona part, amb diferents llocs i dinàmiques d’acció.
Marta Ricart Masip és artista. Llicenciada en Belles arts i doctora per la Universitat de Barcelona. Cofundadora de les entitats Artibarri i Teleduca. La seua trajectòria s’orienta per la cerca i la recuperació de llenguatges i processos creatius que impliquen els llocs i les persones. Ha sigut professora en la Facultat de Belles Arts de la UB i les facultats d’Educació de la UAB, UManresa i UVic. Viu i treballa en un poble disseminat de la comarca del Solsonès.
www.martaricart.cat
Cos-problema
18 de novembre 2023_de 10h a 19h_ Aula de dansa UJI en Castelló
Enfront de la celebració corporal de la dansa acadèmica clàssica, en aquest taller tractarem el cos com un problema. La problematització del cos s’articularà més enllà del marc estètic-escènic-musical de la dansa. Creiem que existeix un context corporal històric i que la manera en què ens movem no és innocent, sinó que ve determinada per condicionaments preexistents i externs a nosaltres mateixes.
Oscil·larem entre diversos pols. D’un costat, el somni de volar; de l’altre, la força de la gravetat. D’un costat, l’ideal del cos lliure; de l’altre, l’ensinistrament del cos que subjau a aqueix ideal. D’un costat, el desig d’eixir d’una mateixa; de l’altre, la por de perdre’s i fer-se mal. D’un costat, la plenitud; de l’altre, el perill i el risc de la caiguda.
*Portar roba còmoda i una botella d’aigua.
Iniciativa Sexual Femenina naix el 2017 en el centre social autogestionat Ca Vies, a Barcelona, amb el desig d’aproximar-se a la dansa contemporània des d’una perspectiva feminista, llibertària i antiacademicista. Està integrat per Élise Moreau (França, 1992), Elisa Keisanen (Finlàndia, 1988) i Cristina Morales (Espanya, 1985).
